Hola i benvinguts a l’any 1938. Les tropes franquistes, encapçalades pels italians del Corpo Truppe Volontarie, trepitjaven per primer cop Catalunya a principis d’abril, avançant cap a diverses poblacions de la Terra Alta: Gandesa, Batea, Vilalba dels Arcs, Arnes i Horta de Sant Joan, que en pocs dies serien ocupades. Semblava que l’avanç italià era imparable, però les forces republicanes, en retirada, es van fer fortes al Baix Ebre per tal d’obstaculitzar l’avanç enemic i permetre el pas del riu a l’exèrcit, que s’anava replegant. Així, el 3 d’abril, els italians ocupaven El Pinell de Brai i els passos a Paüls.
A la zona de Xerta i Aldover, s’anaven concentrant les tropes republicanes, destinades a parar l’avanç franquista alhora que es retiraven cap al costat esquerre de l’Ebre. A Roquetes s’establia un Centre de Reunió per reagrupar les tropes disperses de la zona de Vall-de Roures, Gandesa i Xerta. El republicà Juan Modesto, en el seu llibre Soy del Quinto Regimiento, explica:
“En la noche del día 4, instalé el puesto de mando en una huerta de Xerta. El Estado Mayor Central me ordenó resistir a toda costa para permitir el paso por Tortosa de las unidades que debían proveer el norte del Ebro y hacer frente a la situación creada por el desastre del Ejército del Este. Los ataques continuos y reiterados del Cuerpo Italiano, con la masa de artillería y de aviación que le apoyaban, no prosperaron. A veinticinco kilómetros de Tortosa, tuvieron que echar el freno. “Por aquí no hay salida al mar”, le dijeron las brigadas 72, 68 y 124, que cubrían la línea Xerta-Paüls-Alfara.”
Aquell mateix dia, és a dir, el 4 d’abril de 1938, el periodista nord-americà, Ernest Hemingway, circulava per la carretera de Tortosa a Xerta, i així ho relata:
“Conduíem amb compte entre les caixes de dinamita col·locades per minar els petits ponts de pedra de l’angosta carretera. Després de deixar el vehicle a l’ombra projectada per l’empinada riba esquerra, vam grimpar al cim d’un turó escarpat des d’on podíem veure els avions. A sota de nosaltres, hi havia el riu i la petita localitat de Xerta en un racó entre el riu i la carretera. Vam travessar Xerta, que havia estat bombardejada aquell matí, per una carretera recentment castigada per foc d’artilleria i vam seguir fins que un motociclista ens va dir que, una mica més lluny, la carretera estava sota foc enemic. Així que vam donar mitja volta tornant a Tortosa.”
Volats els ponts més septentrionals, les tropes republicanes de Líster i Tagüeña es van fortificar riu amunt de Xerta. Ells van aconseguir aturar els italians de la Divisió Littorio i la Divisió XXIII Marzo, evitant així l’arribada al mar dels franquistes per aquest punt. El comte Ciano recull aquesta gesta republicana al seu diari, amb data de 5 d’abril.
El dia 6 d’abril, les tropes italianes van atacar l’Estret de Xerta, entre les Puntes de Vallmoll i la Punta de la Vall d’Anali, seguint el curs del Barranc de les Fonts. Al mateix temps, la Divisió Littorio va conquerir el turó de les Armes del Rei, però els republicans es van fer forts al Km 22 de la carretera a Tortosa.
El barranc de la Xalamera es va convertir així en el front entre ambdós bàndols. A partir d’aquí, l’avanç franquista fou molt lent, mentre que les tropes lleials a la República s’anaven retirant pausadament a l’altre costat de l’Ebre, que es fortificava per aturar un possible progrés enemic.
Els italians avançaven fortament recolzats per la seva aviació, que sense descans bombardejava les posicions republicanes als voltants de Xerta i Alfara. El dia 8 d’abril, una cinquantena d’avions va atacar Tivenys i Xerta, soltant la seva càrrega contra posicions situades prop del cementiri.