Hola i benvinguts a l’interior de l’església de l’Assumpció de Xerta. Aquí dins hi podem apreciar dos cossos: la nau central, amb quatre capelles laterals per banda comunicades entre si, i la capella del Santíssim, una petita esglesiola datada del segle XVIII amb un important cimbori. En aquesta capella, es creu que estava ubicat el temple original.
A la nau central, hi veiem l’altar major dedicat a la Mare de Déu de l’Assumpció, imatge que figura al centre del retaule principal. La coberta està formada per voltes de creueria unides amb claus decorades. En una hi apareix l’escut de la vila, el taronger. Dalt de la porta principal hi ha el cor, on abans de la Guerra Civil hi havia un magnífic òrgan de tubs.
Durant la guerra, l’edifici i l’arxiu parroquial es salvaren de la crema generalitzada d’esglésies. No obstant, no van tenir la mateixa sort els antics altars laterals i el retaule barroc de cinc cossos que decorava l’altar major, els quals foren arrencats i cremats. L’únic que es va salvar va ser un petit bocí de talla que es troba exposat a la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
Després, a la postguerra, es feren reformes generals, especialment l’any 1958, quan es pintà tot l’edifici i s’erigí l’actual retaule que presideix l’altar major, costejat pel senyor Antoni Lamolla.
Finalment, a l’esquerra de la nau central, hi podem trobar la capella de Sant Martí, que té un altar amb el Sant muntat a cavall i socorrent al pobre oferint-li la seva capa. Darrere hi ha una pintura al fresc, feta el 1981 per Pere Falcó, que representa, entre altres temes, la «riuada gran» de l’any 1787.